Avui ens hem reunit per compartir la lectura d'uns capítols del llibre Educar els fills cada dia és més difícil, de Lluís Folch i Camarasa. Ens hem centrat sobretot en els capítols que tracten el tema de la seguretat, la frustració i la sobreprotecció.
Començam la tertúlia exposant algunes preguntes. Què us ha semblat el llibre? Quines coses us han agradat? Quines no? Hi estau d'acord en el que heu llegit?...
Coincidim en la idea que la lectura del llibre ens fa reflexionar sobre la nostra manera d'actuar com a pares i mares, i en alguns casos ens podem sentir identificar. Açò no vol dir que estiguem d'acord en totes les afirmacions que proclama el llibre.
Entenem que la seguretat és una condició per progressar, sense seguretat no s'avança. Educar és acompanyar cap a la maduresa, és donar la mà, és fer companyia, fer perdre la por..., educar és donar seguretat.
Comentam que, tot i que podem entendre la part que explica sobre l'autoritat, les frustracions, la sobreprotecció..., potser hem trobat a faltar en el llibre algunes solucions; apropar-nos a casos pràctics i orientacions clares. Algú afirma que és un llibre que s'ha fet pesat, difícil d'entendre.
Ara bé, no creiem que per a l'educació dels nostres fillets i filletes hi hagi receptes màgiques; és bo també poder seguir el nostre instint. A unes famílies els funciona una manera de fer, i a altres una altra. Es tractaria, en tot cas, de no enfonsar-se, afrontar la nostra tasca educadora amb optimisme. Optimisme és el que ens fa més falta en els moments que estem vivint.
Començam la tertúlia exposant algunes preguntes. Què us ha semblat el llibre? Quines coses us han agradat? Quines no? Hi estau d'acord en el que heu llegit?...
Coincidim en la idea que la lectura del llibre ens fa reflexionar sobre la nostra manera d'actuar com a pares i mares, i en alguns casos ens podem sentir identificar. Açò no vol dir que estiguem d'acord en totes les afirmacions que proclama el llibre.
Entenem que la seguretat és una condició per progressar, sense seguretat no s'avança. Educar és acompanyar cap a la maduresa, és donar la mà, és fer companyia, fer perdre la por..., educar és donar seguretat.
Comentam que, tot i que podem entendre la part que explica sobre l'autoritat, les frustracions, la sobreprotecció..., potser hem trobat a faltar en el llibre algunes solucions; apropar-nos a casos pràctics i orientacions clares. Algú afirma que és un llibre que s'ha fet pesat, difícil d'entendre.
Ara bé, no creiem que per a l'educació dels nostres fillets i filletes hi hagi receptes màgiques; és bo també poder seguir el nostre instint. A unes famílies els funciona una manera de fer, i a altres una altra. Es tractaria, en tot cas, de no enfonsar-se, afrontar la nostra tasca educadora amb optimisme. Optimisme és el que ens fa més falta en els moments que estem vivint.
